Mitjançant el dibuix infantil els infants aconsegueixen expressar-se. Per a ells no és tan sols una manera d'entretenir-se sinó que és realment una manera d'expressar els seus sentiments i pensaments A través del dibuic poden representar objectes reals o idees abstractes. El dibuix infantil afavoreix l'escriptura i la lectura, potencia la confiança en un mateix, millora la comunicació i la creativitat.
El dibuix infantil va passant per diferents etapes que es poden relacionar amb l'edat.
Les etapes que fan referència a l'educació infantil són l'etapa del gargot i l'etapa preesquemàtica.
Etapa del gargot
Els primers gargots poden aparèixer cap a divuit mesos. És un fet innat característic en tots els infants, ja que forma part del procés evolutiu natural de l'èsser humà. Aquesta etapa és la que apareix entre dos i quatre anys d'edat. És l'inici d'una nova manera d'expressar-se. És necessari passar per aquesta fase gràfica, en què no hi ha intencionalitat representativa, per arribar als traços que representaran figures i objectes del món real.
Dins l'etapa del gargot es pot fer una segona classificació paral·lela a l'evolució de l'infant. Una primera etapa en la que els primers gargots reben el nom de gargots incontrolats, després vindrà el gargot controlat i, finalment, el gargot amb nom.
Gargot incontrolat:
No és fins a divuit mesos que s'aconsegueix doblegar el colze i és possible el moviment de flexió-extensió de l'avantbraç que permetrà fer els primers traços. Aquest gest produeix un gargot en forma de zig-zag amb una lleugera inclinació. L'infant pren l'utensili de maneres diverses, habitualment amb la mà tancada. No te control visual de la seva mà, per la qual cosa pot estar mirant cap a un altre lloc o sortir dels límits del suport. El resultat és un traç impulsiu i incontrolat, generalment recte o lleugerament corb.
Gargot controlat:
Cap als dos anys i mig s'inicia un control global del moviment. L'infant descobreix el control visual sobre els traços que executa. Primer l'ull segueix el moviment manual, després la mà obeeix l'ull. Apareix una nova destresa manual, la flexió del polze. Els traços apareixen més controlats i coordinats. Per a què aqust moviement sigui possible és necessari que l'infant sigui capaç de frenar de manera voluntària el seu traç. En aquesta etapa els infants es dediquen als gargots amb més entusiasme, ja que poden coordinar el control visual i motor,
Quan l'infant és capaç de conduir la seva mà cap on indica el seu ull és capaç de tancar les figures, primer les circulars i després les rectangulars. En aquesta etapa ocasionalment apareixerà l'ús dels colors en els dibuixos tot i que aquest serà secundari. Durant aquesta etapa l'infant de mica en mica és capaç de fer girs cap a la dreta o cap a l'esquerra, fer espirals i té capacitat de memoritzar figures i repetir-les.
Gargot amb nom:
Al voltant dels tres anys i mig l'infant comença a dibuixar de manera intencionada i posa nom als seus gargots. La consciència de la possibilitat de controlar les pròpies creacions motiva l'infant a dibuixar de manera intencionada. Això es concreta en la voluntat de donar nom als seus gargots. Aparentment els dibuixos no han canviat gaire des dels primers gargots, però ara l'infant té alguna idea sobre el dibuix que fa. Hi dedicarà més temps a la realització del seu dibuix. Els traços poden esta ben distribuïts per tota la pàgina i de vegades estaran acompanyats per una descripció verbal del que està fent. En algunes ocasions, l'infant anuncia el que va a fer. És important en aquesta fase no forçar l'infant, ni donar-li la versió adulta del gargot, sinó que hem d'esperar que espontàniament siguin ells els que posin nom als seus dibuixos. En aquesta fase es comença a utilitzar el color intencionadament, malgrat que no hi hagi relació entre l'objecte dibuixat i el color escollit.
Etapa preesquemàtica
Correspont a l'edat que va dels quatre als set anys. Els moviments circulars i longitudinals evolucionen cap a formes recognoscibles, i aquests intents de representació provenen directament de les etapes del gargot. Al voltant dels quatre anys l'infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció. En aquesta fase els nens dibuixen formes relacionades amb l'entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l'adult. Generalment el primer símbol assolit és una figura humana. Es dibuixa típicament amb un cercle per cap i dues línies verticals que representen les cames. És el que anomenen capgrossos. Dins la figura humana, el cap i el rostre són la part del cos que defineixen la persona. En aquesta etapa l'infant dibuixa els ulls, el nas i la boca com a elements principals. Les orelles són més difícils de veure en les representacions ja que prefereixen dibuixar el cabell. El cap té aquesta importància en el dibuix infantil perquè per a l'infant és per on mengem, parlem, veiem, escoltem i les extremitats perquè gran part de l'activitat infantil serà dedicada a còrrer, jugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada